Joan García Oliver


Joan García Oliver es uno de los personajes que tiene dedicada una placa en la Rambla del Poblenou. Si bien nació en Reus estuvo viviendo durante unos años en la calle Espronceda y perteneció al Comité de Defensa Confederal (CNT) del barrio.

Sin duda es una figura clave dentro del anarquismo, formando parte del grupo "Los Solidarios" o del grupo "Nosotros" junto a Durruti, Ascaso, Jover, Ortiz y otros; que primero nacieron para enfrentarse al pistolerismo de la patronal y luego como grupo de afinidad ideológica contra el reformismo treintista que llegó a tener un peso importante dentro de la CNT. Fue el que definió el término de "gimnasia revolucionaria", término que servía para referirse a la práctica de "putschs" revolucionarios, a la espera de la gran revolución que según ellos se acercaba. Fue uno de los protagonistas en la calle de los combates confederales que determinaron la derrota del ejército sublevado en el golpe de Estado fascista de Franco, Mola y Cía. Fue también uno de los pocos lideres cenetistas que apostaban " a ir por el todo", lo que hubiese significado una revolución libertaria a fondo, propuesta que fue derrotada en el Pleno de locales y comarcales de la CNT del 23 de julio de 1936 y que llevó a la organización a integrar un frente antifascista amplio. Como puede verse en su autobiografía "El eco de los pasos", Garcia Oliver también es una muestra de las contradiciones del movimiento libertario y de la impotencia a la hora de poner en práctica la utopía. Así al poco tiempo de defender esa postura radical de ir "a por todas" pasaba a formar parte del gobierno central de Largo Caballero, como ministro de Justicia. Es más en los "hechos de Mayo" llamó a un cese al fuego y al desarme de las bases obreras confederales y del Poum, lo que fue entendido como una flagrante traición a la Revolución del 36 y que facilitó la dura represión estalinista sobre libertarios y comunistas revolucionarios.
Garcia oliver poseía una palabra fácil e impactante lo que le dotaba de una oratoria convincente, como se puede apreciar en este discurso durante el aniversario de la muerte de Durruti.

Joan García Oliver (Reus, Baix Camp, 1901 - Guadalajara Mèxic, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista català. Comença a treballar en una fàbrica de paper als 8 anys. El 1919 es traslladà a Barcelona on treballà de cambrer i s'afilià primer a la Societat de Cambrers La Aliança, adherida a la UGT, però més tard participà en la constitució del Sindicat de la Indústria Hostalera, Restaurants, Cafès i Annexes que s’integrà a la CNT. Participà en la formació del grup d'acció Los Solidarios (1922), que va atemptar contra el cardenal Juan Soldevila y Romero a Saragossa i contra el secretari general dels Sindicats Lliures Joan Laguía Lliteras a Manresa el 1923.

El 1924 fou detingut a Manresa i empresonat a Burgos i el 1926 a Pamplona. Fou alliberat en proclamar-se la Segona República Espanyola i tornà a Barcelona. Hom afirma que fou qui ideà la bandera roja i negra de la CNT, que s'exhibí per primer cop el primer de maig de 1931. Va ser secretari de la FAI i assistí al tercer congrés confederal de la CNT a Madrid del 10 al 16 de juny de 1931.

Barcelona, 1936: Les columnes confederals es dirigueixen cap Aragó, García Oliver i d'altres anarquistes com Ricardo Sanz, Gregorio Jover o Garcia Vivancos

El 1932 participà en la insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat i tornà a ser empresonat. Impulsà la formació del Comitè Nacional Revolucionari (que tingué la seu a Badalona) i dirigí la insurrecció de gener de 1933, que el portà de nou a la presó. Fou alliberat després del triomf electoral de les esquerres del febrer de 1936. Participà en el IV Congrés de la CNT a Saragossa el maig de 1936, i preveient l'aixecament militar, formà part del grup que cercà el proveïment d'armes. El juliol de 1936 impulsà la formació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i organitzà una columna de milicians anarquistes que marxà al front d'Aragó. Com a representant de la CNT-FAI fou ministre de Justícia en el govern de Largo Caballero (4 de novembre 1936 – 19 de maig 1937).

Inicià l'organització de les Escoles Populars de Guerra i posà en funcionament uns camps de treballs per als detinguts polítics. Durant els fets de maig de 1937 exhortà als cenetistes de Barcelona que deixessin la lluita que havia esclatat en els carrers de Barcelona, cosa que més tard li fou fortament criticada. Exiliat l'any 1939 s'instal·là a Suècia, Veneçuela i Mèxic. Va escriure un llibre amb les seves memòries, El eco de los pasos.


Joan GarcíaOliver, lider anarquista català. Acte públic  1936

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada